Obra

OBRA: FONTS

1. Un aspecte bàsic per entendre el món poètic d'Estellés és el coneixement de la seva formació com a poeta, l'accés i la recepció que fa de la poesia que coneix. Llegiu aquests textos i contesteu les qüestions que hi ha després:

Davant la seua casa vivia un home d'una gran cultura, al qual ell li estaria agraït tota la vida, l'introduí en la ceràmica i li mostrà els clàssics, a la lectura dels quals l'afeccionà. Passava hores i hores amb ell. Quan esclatà la guerra, Juli Llopis fou empresonat a Barcelona i desaparegué igual que altres coses.

Carmina Andrés Lorente; Introducció a Mort i pam. Antologia poètica

[...] les meues primeres lectures foren a casa d'un veí que vivia a Burjassot, catalanista a més no poder i que no sé si era comunista o no ho era, però, en tot cas, era una persona que veia que a mi m'agradava molt llegir i escriure i em va facilitar tota mena de llibres. Concretament, recorde que em facilitava textos de Rusiñol, de Sagarra, de Carles Riba, coses que ell tenia i jo em vaig alimentar primerament en lectures catalanes. Després, per curiositat més intensa, les meues lectures ja eren castellanes. Recorde Aleixandre, l'Alberti que es podia llegir aleshores.

Montserrat Roig, Retrats i personatges

No tindria cap sentit dir que ell és un poeta «autodidacte». Poetes o no, tots els d'aquella època hem hagut de ser-ho, fins i tot els qui entràrem a la Universitat. És clar que hi ha maneres i maneres de ser «autodidacte», i a nosaltres ens tocava la pitjor, per raons geogràfiques i de família: no sabíem quins llibres calia llegir ni teníem diners per comprar-ne. Després, la nostra voracitat de lectors hagué de ser despistada, incoherent, epilèptica, i, amb el temps, sense que haja cedit, ens ha dut a un cert escepticisme davant les sacrosantes supersticions de la Literatura, amb majúscula. Si en la poesia de Vicent Andrés Estellés discernim o ens sembla discernir el rastre de tal o de tal altra «influència», sovint només hi ha un tic de superxeria dòcil, que fa l'ullet i demana complicitat. Sota aquests versos s'amaga i es delata una quantitat considerable i dispersa de seduccions i d'estudi. El poeta té un metabolisme propi, i s'apanya.

Joan Fuster, Nota –provisional i improvisada– sobre la poesia de Vicent Andrés Estellés

       

a) Com va començar a interessar-se per la literatura? Quines van ser les seves primeres lectures?

b) Com s'explica, tal com diu Joan Fuster, que fins i tot els escriptors que eren universitaris a l'època de la postguerra poden considerar-se escriptors autodidactes?

c) Es pot dir que la formació d'Estellés com a lector i escriptor fos sistemàtica? Per què?

d) Quin efecte va tenir aquesta fase inicial d'accés a la lectura i la poesia en la creativitat del poeta, segons el text de Joan Fuster?

e) Quan Estellés reprodueix motius literaris d'altres autors o literatures, pot parlar-se d'influències en un sentit estricte, segons Joan Fuster? Per què?

f) Expliqueu el sentit de la darrera frase del text de Joan Fuster que relaciona la creativitat d'Estelles amb les possibles «influències».