Qüestionari

ASPECTES BIOGRÀFICS

1. Al diari Las Provincias, Vicent Andrés Estellés va arribar a ser-hi redactor en cap. Va escriure-hi tot tipus de textos periodístics, preferentment crítica literària i de cinema. També va escriure-hi gasetilles rimades, que van ser molt populars. A més, el diari va oferir-li la possibilitat de viatjar. Fixeu-vos quina era l'opinió de l'escriptor respecte de la seva feina professional:

—Tu, que vas passar per diversos oficis, al final t'aboques al periodisme.

Sobta una mica que tu no t'hagis desenvolupat més com a periodista. ¿Què ha representat per a tu?

[...] Des del primer article que vaig publicar, he practicat un periodisme més aviat literari; m'evadia de la realitat que m'envoltava i escrivia articles sobre literatura.

Llavors, vaig anar a Madrid a l'Escola de Periodisme, perquè calia anar-hi per tenir un sou segur al diari. [...] I a «Las Provincias» em van donar feina i hi treballe, però exclusivament per la seguretat que dóna un sou, la nòmina, aquelles coses... (pàg. 170; 172)
Montserrat Roig, Retrats i personatges

a) Quina actitud té Estellés respecte de la seva feina com a periodista?

b) Quina relació manté amb la realitat amb la qual se suposa que ha de treballar el

periodista?

c) Per quines raons penseu que manté aquesta relació amb la realitat que l'envolta?

d) Així doncs, quina diferència essencial podria establir-se entre l'Estellés periodista i l'Estellés poeta?

 2. Després del seu pas per Madrid, on, a més dels models garcilasistes, havia conegut la literatura d'altres escriptors castellans com Vicente Aleixandre i Pablo Neruda, Vicent Andrés Estellés comença a treballar al diari Las Provincias. A Navarra, durant el servei militar, havia tornat al català com a llengua de la seva poesia. Així és que comença a publicar a l'editorial Torre, l'única que, a la València dels anys cinquanta, publicava exclusivament en català.

a) En què consistia el model literari de l'anomenat garcilasisme?

La segona meitat dels anys cinquanta i tots els anys seixanta és una època molt productiva en la creativitat del poeta. Això no obstant, les publicacions són esporàdiques i els reconeixements, comptats. És a partir de 1968 que Estellés decideix publicar el que havia anat escrivint anteriorment:

b) S'ha apuntat que una figura que possiblement el va influir perquè es decidís a publicar és el poeta mallorquí Josep Maria Llompart. Elaboreu-ne una ressenya resumida.

c) Quins factors poden apuntar-se per explicar que, en aquesta època, mentre escrivia de manera frenètica, no publicava gairebé res del que escrivia?

3. Com a conseqüència de l'èxit obtingut amb la publicació dels seus poemaris, el 1973, dins dels Premis Octubre, es va crear el Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés. Però en què consisteixen els Premis Octubre? Consulteu bibliografia o bé feu una cerca a Internet i contesteu les preguntes que hi ha a continuació:

a) Quina entitat organitza els Premis Octubre?
b) Qui hi ha al capdavant? Feu-ne una ressenya resumida.
c) Quins premis es concedeixen dins d'una edició dels Premis Octubre?

4. Vicent Andrés Estellés, des de la seva posició de poeta valencià que havia escrit en silenci durant tot la seva vida, va participar d'una manera directa en els esdeveniments polítics i socials, ja que la seva poesia, sobretot a partir de la publicació de Llibre de meravelles, va convertir-se en un exemple de compromís cívic. Llegiu aquest text en què explica la seva experiència personal i contesteu les qüestions que hi ha a continuació:

 –Tu ets un símbol al País Valencià. Ara, per sort, et reconeixen a tots els Països Catalans com a poeta cívic que estima molt el propi país. ¿De quina manera el poeta Vicent Andrés Estellés deixa, a la cambra solitària, els records, l'amor a la vida, la idea de la mort, i baixa al carrer i veu els canvis que estem vivint tots?

– [...] He viscut febrilment a partir del 20 de novembre de 1975. La nit anterior, el 19, vam sopar junts l'Ovidi Montllor, la meua dona i jo. Era el sant de la meua dona, encara eren moments d'inquietuds. Al dia següent, vaig pegar un peu, no el vaig pegar físicament perquè tinc les cames i això, però molt content, molt content. I recorde el camí del Perelló un dia que en un dipòsit d'aigua molt alt hi havia un retrat de Lenin, aquella cosa i aquell nom allà dalt eren per a mi tot un símbol, el que em faltava per a continuar endavant.

Montserrat Roig, Retrats i personatges

a) A quin fet concret fa referència la data exacta del 20 de novembre de 1975?

b) Per què diu que abans d'aquesta data eren «moments d'inquietuds»?

c) Per què després va experimentar alegria? Què suposava per a ell com a poeta?

d) Estellés parla d'un retrat de Lenin. Què podia simbolitzar aquest retrat per a ell en el moment que el va veure?

 5. En el següent text, escrit al començament de la seva convalescència, el poeta retrata vivament la situació vital a què va sotmetre'l la malaltia:

De vegades, aquests dies, pense que jo ja he viscut; que jo ja he viscut massa, vull dir. No exactament; molta gent, en aquest temps, a la meua edat, gaudeix de la consideració de jove: és jove. Tampoc no és que jo haja viscut molt.

He arribat a una edat amb una criminal vaguetat –això que hom en diu, una «certa edat»– o a una situació laboral anormals, que el meu pare no va conèixer, i la veia arribar amb una vaga il•lusió: la jubilació. Jo espere, ara, ancorat per la malaltia, que un dia d'aquests m'arribe per correu certificat, amb els segells corresponents, la jubilació per invalidesa permanent. Vull dir que, si de cas, m'he d'anar avesant a la nova situació. Em sorprenc a mi mateix, de vegades, enyorant, recordant, inquirint absurdes coses familiars. La meua dona acudeix, sol•lícita, al meu desfici, i em proposa una partida de cartes o de parxís. O bé arriba a casa, com a deshora sempre, algun amic, alguna amiga, i em diuen, em narren coses desagradables i fatals: em troben millor, tinc millor aspecte... La veritat, l'amarga i nefasta veritat, me la calle per a mi sol. Darrere els vidres, mire els llums encesos dels pisos d'enfront.

Vicent Andrés Estellés, Tractat de les maduixes

a) Què pensa sobre la seva pròpia vida?
b) Quin paper juga la seva dona Isabel en aquesta nova situació?
c) Quin l'estat anímic del poeta en aquesta situació? És optimista o pessimista?
d) Quin sentiment és el que predomina al llarg del text?