REVOLTES INTERNES

Els grans canvis que s’han produït al llarg de la història no només han afectat la col•lectivitat, sinó també l’individu. Les protagonistes de Ramona, adéu lluiten, cadascuna a la seva manera, per construir la seva pròpia identitat; és a dir, fan la seva petita revolta individual com a reacció contra els fets externs que els ha tocat viure.

Les tres Mundetes viuen una insatisfacció personal que es manifesta, sobretot, en les seves relacions amoroses i que reflecteixen un dels temes predilectes de l’autora: la llibertat i la independència de la dona en tots els aspectes.

Encara hi ha dones que tenen por de ser elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestar-se davant del món, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, potser perquè, avui dia, mantenir una actitud crítica i reflexiva, lluitar per la pròpia autonomia i desitjar una vida afectiva plena al mateix temps, no són coses fàcils.

[...] És la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una categoria nova i superior: la de persona.

M. Roig, Mujeres en busca de un nuevo humanismo (p. 4-5)

[traducció: M. C. Farreras i M. Manresa]

EL MÓN INTERN DE L'ÀVIA

L’àvia Mundeta es caracteritza per l’individualisme, l’esperit de llibertat i l’idealisme, la qual cosa farà que busqui fora del matrimoni la seva realització com a dona. Aquesta és la seva revolta individual. La seva relació amorosa amb en Víctor Amat, l’estudiant, l’ajudarà a trencar les formes convencionals de l’època que li ha tocat viure. Podem establir un clar paral·lelisme entre aquest personatge i la protagonista de Madame Bovary: M’agradaria poder dir, com madame Bovary, que tinc un amant. Però és mentida. Estic ferida d’amor i morta de por. (p. 133)

Per a entendre millor aquest personatge, llegiu el fragment que teniu a continuació sobre el Romanticisme i, després, feu les activitats que segueixen.

El Romanticisme és un moviment d’adscripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart del segle xviii. Més concretament, el seu inici fou a Alemanya i Anglaterra; posteriorment, al principi del segle xix, es va anar propagant per Europa amb algunes variants pròpies de la personalitat específica de cada literatura.

El moviment té unes característiques oposades, en la majoria d’aspectes, al moviment immediatament anterior, que es basava en la raó, l’equilibri, la mesura, els refinaments, els artificis, les normes... Els escriptors romàntics es rebel·laren i s’oposaren a aquesta literatura representativa de l’antic règim; proposaren una visió nova de la vida més d’acord amb el món d’aleshores. Si abans el que regia per excel·lència era la raó, ara ho faran el sentiment, la imaginació; oposaran també a la norma la llibertat de l’artista. […]

À. Bosch i P. Puimedon, Iniciació a la història de la literatura catalana (p. 183)

1) Després d’haver entès en què consisteix el Romanticisme, llegiu el que escriu l’àvia Mundeta i busqueu les actituds romàntiques del personatge.

EL MÓN INTERN DE LA MARE

La Mundeta mare (Ramona Ventura) és un exemple de la frustració que va provocar el desenllaç de la Guerra Civil en moltes persones i, sobretot, en moltes dones que, en temps de la Segona República (1931-1934), havien iniciat una tímida revolta contra el rol social que tradicionalment havien assumit.

En la vida de la Mundeta mare també hi ha un abans i un després de la Guerra Civil. L’abans, protagonitzat per l’Ignasi Costa, que acabarà amb la mort d’aquest activista polític, i el després, a partir del casament amb en Joan Claret. 

1) Busqueu tres adjectius que defineixin la personalitat de la mare en funció de la seva relació amb els dos personatges masculins.

·         Mundeta mare i Ignasi Costa:

·         Mundeta mare i Joan Claret:

EL MÓN INTERN DE LA FILLA

El personatge de la Mundeta filla reflecteix una sèrie de diferències generacionals en relació als altres dos personatges femenins, l’àvia i la mare. Ella no necessita amagar els seus sentiments, com l’àvia o la mare, però també ha de fer la seva revolta per trencar amb el rol que feien les dones de les generacions anteriors. De fet, és un personatge paradigmàtic pel que fa als canvis que es van produir a la nostra societat a la dècada dels seixanta del segle xx.

1. Subratlleu, en el text següent, les diferències en l’actitud de la Mundeta filla —pel que fa a les relacions amoroses— comparada amb la de la mare i la de l’àvia.

Abans de conèixer en Jordi es consumia per acabar amb la seva virginitat. Era una nosa que l’enutjava. Al pati de la universitat se’n parlava tot el sant dia —i això que encara ningú no vivia sota la influència del maig francès—i, a les qui ho havien aconseguit, els agradava de proclamar als quatre vents la seva superioritat. L’acovardia haver de confessar que mai no havia fruït de cap contacte, d’aquests que penetren, dins el seu cos. Havia començat a sentir l’impuls roent i irreconciliable del sexe als Caputxins, tres anys abans, quan imaginà parelles que s’arreplegaven dins l’escenari o que s’arraulien damunt plecs de periòdic, als racons més foscos i freds dels passadissos monacals, i feien l’amor. La febre dels seus disset anys, una febre ignorant i covarda, l’aturava a reflexionar sobre l’autenticitat dels seus pensaments. Qualsevol ombra sospitosa li semblava dos cossos que s’abraçaven, qualsevol soroll era el panteix de la vitalitat afortunada. La nit del nou de març de 1966 representà per a aquells qui la saberen viure amb lucidesa, l’instant no recuperable, suprem, en què s’ajunten els anhels més primaris i obscurs amb la voluntat de reafirmar-se col·lectivament. (p. 34) 

2. Relacioneu el text històric que teniu a continuació amb l’experiència que ens ha narrat a l’exercici anterior la Mundeta filla:

[A finals dels seixanta i principis dels setanta] l’escassa concurrència als temples, el descens en picat del nombre de vocacions sacerdotals i la pèrdua d’influència social de l’Església catòlica no són més que símptomes d’una crisi més general de les autoritats i els valors tradicionals, que es fa sentir sobretot en el si de la família. La millora del poder adquisitiu dels treballadors joves, la massiva incorporació de les dones solteres al mercat de treball i l’accés creixent d’uns i altres a estudis secundaris i superiors desencadenen la revolta generacional contra la tutela dels adults; al mateix temps, l’activitat laboral i la Universitat, l’automòbil i el telèfon faciliten el contacte intersexual fora del control patern i condueixen, almenys en el món urbà i per damunt d’un cert nivell econòmic, a la liberalització de la moral sexual, afavorida per la difusió de la píndola anticonceptiva i esperonada per l’exemple —entre mític i real— de les turistes estrangeres. Així, els conceptes de festeig o prometatge entren en decadència, i les relacions entre els joves de diferent sexe esdevenen més lliures, més obertes, més ambigües en el sentit que deixen de tenir el matrimoni com a meta fonamental i es destranscendentalitzen.

En definitiva, i a conseqüència de les transformacions econòmiques, les pautes de conducta social a Catalunya s’assemblen cada cop més a les de l’Europa occidental, però això constitueix, a la llarga, una amenaça mortal per a una dictadura que es fonamenta en les idees de jerarquia i obediència, en el catolicisme integrista i en la família autoritària com a cèl·lula política bàsica.

J. B. Culla i B. de Riquer, Història de Catalunya, v. VII (p. 342-343)