Criatura en dissabte

D’amor n’hi ha de molts tipus, i de maneres de tractar-lo literàriament, també. Estellés és un mestre en el tractament poètic del referent amorós femení i de la sensualitat que li associa. Llegiu el poema «Criatura en dissabte» (Ciutat a cau d’orella. Les Homilies d’Organyà, OC 6; 1 de l’antologia), i feu aquestes activitats:

a) Què o qui canta el poeta en aquest poema?

b) Analitzeu el poema i assenyaleu els versos en què es descriuen els atributs del subjecte al qual es canta, per exemple: puríssima (vers 1).

c) Amb les vostres paraules, feu una descripció del subjecte cantat a partir dels seus atributs.

d) Amb quins elements naturals s’associa el subjecte cantat? Amb quin concepte abstracte poden relacionar-se aquests elements naturals, és a dir, què simbolitzen?

e) Al llarg del poema es repeteix l’expressió ets el potser i semblants (versos 12 , 29, 37, 50, 51), adreçada al subjecte cantat. Expliqueu-ne el sentit.

f) En el poema hi ha dues referències a Déu que poden fer pensar en un cert component religiós del poema. Expliqueu la presència de Déu en el poema a partir de l’expressió en què apareix.

g) Més en concret, quina relació hi ha entre Déu i l’amor, en aquest poema?

h) Finalment, expliqueu el sentit del títol del poema a partir de l’anàlisi que heu fet del seu contingut.