http://www.escriptors.com/autors/andresv/pagina.php?id_sec=231
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/vicent-andres-estelles
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/estelles/dades.html
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=671230
Notícia d'actualitat: http://www.tv3.cat/videos/1706859/Troben-un-poemari-inedit-de-Vicent-Andres-Estelles
Activitats
De família de forners...
1. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC, enllaç que teniu permanent al bloc manté una web dedicada a Vicent Andrés ESTELLÉS:Visiteu-la, llegiu els dos primers paràgrafs de l'apartat dedicat a la biografia i redacteu un esbós de la infantesa i l'adolescència del poeta tot contestant aquests punts:
a) Quan va néixer Vicent Andrés Estellés?
b) On va néixer?
c) A què es dedicava la seva família?
d) Quin ambient es respirava en la seva família durant la seva infantesa? Per què?
e) Quina edat tenia quan va començar la Guerra Civil espanyola?
f) Com va passar Vicent Andrés el temps de la guerra?
g) Què va haver de fer, en acabar la guerra?
h) Quan començà a escriure?
b) On va néixer?
c) A què es dedicava la seva família?
d) Quin ambient es respirava en la seva família durant la seva infantesa? Per què?
e) Quina edat tenia quan va començar la Guerra Civil espanyola?
f) Com va passar Vicent Andrés el temps de la guerra?
g) Què va haver de fer, en acabar la guerra?
h) Quan començà a escriure?
2. Fixeu-vos com parla el mateix Estellés del seu pare. Llegiu el fragment que hi ha a continuació i després contesteu:
"El meu pare era «de l'horta». Mai no he sabut aclarir si la barraca on va néixer, i que, temps enllà, per una evolució bàrbara i natural, es convertiria en una modesta alqueria, pertanyia al terme municipal de València o a què collons. Treballava de forner. Abans havia estat aprenent de mecànic i quatre o cinc coses més. Es va convertir, probablement —tot són conjectures, per a mi: no en sé res de cert—, en forner en conèixer la que seria la seua dona, que era filla d'un vell patriarca republicà que havia creat diversos forns a Burjassot i a la ciutat i que, finalment, va trobar la mort, d'un tir d'escopeta, a la boca d'un forn. El meu pare, possiblement així, es va iniciar en l'ofici de forner. Amb el temps fou un paler de molta anomenada: d'anomenada, fins i tot, comarcal."
Vicent Andrés ESTELLÉS, Tractat de les maduixes
a) Esbrineu el significat d'aquestes paraules: barraca, alqueria, patriarca i paler. Podeu fer les vostres consultes al Diccionari de la Llengua Catalana DIEC 2, en línia o a l'Enciclopèdia Catalana.
b) Quin sentit té en el text l'expressió «de l'horta» en relació amb els orígens del seu pare?
c) Quins són els orígens polítics ideològics de Vicent Andrés ESTELLÉS, si ens atenim a l'ascendència familiar?
3. Llegiu el següent text autobiogràfic, en què el poeta parla d'uns seus records d'infantesa, i contesteu les qüestions que hi ha a continuació:
"A la porta de l'alqueria de la meua àvia hi havia una parra. També hi havia, entre unes pedres d'un bancal, enfront, diverses plantes: hi predominaven els geranis i hi havia una amable conflagració d'aromes. Però, sobretot, recorde el luxe, ubèrrim, de la parra, el goig dels pàmpols movent-se amb una mica de brisa, i entre ells els pomells. Davant casa la meua àvia hi havia un camp, que era del «tio Mena», també parent meu, un home –en la meua memòria– gran i sanguini, molt bevedor. El «tio Mena», moltes vegades, anava amb un llegonet a treballar el seu
camp. De vegades, mig vinclat, encara, sobre la terra, raonava, deia disbarats, coses gracioses, acudits, al meu pare, a la meua àvia, sempre tan seriosa."
camp. De vegades, mig vinclat, encara, sobre la terra, raonava, deia disbarats, coses gracioses, acudits, al meu pare, a la meua àvia, sempre tan seriosa."
Vicent Andrés ESTELLÉS, Tractat de les maduixes
a) Esbrineu el significat d'aquestes paraules: parra, bancal, pàmpols, pomells i llegonet. Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear
b) Es tracta d'uns records bons o dolents? En què us baseu per afirmar-ho?
c) Al text hi ha algunes expressions que pertanyen al camp semàntic dels sentits. Indiqueu-les.
d) Si haguéssiu de prendre el «tio Mena» i l'àvia del poeta com a model de la manera de ser de la gent de l'Horta de València del primer terç del segle XX, com diríeu que eren els homes i les dones?
e) Així doncs, durant la infantesa del poeta, la vida a Burjassot tenia un caràcter més aviat urbà o rural? Per què?
b) Es tracta d'uns records bons o dolents? En què us baseu per afirmar-ho?
c) Al text hi ha algunes expressions que pertanyen al camp semàntic dels sentits. Indiqueu-les.
d) Si haguéssiu de prendre el «tio Mena» i l'àvia del poeta com a model de la manera de ser de la gent de l'Horta de València del primer terç del segle XX, com diríeu que eren els homes i les dones?
e) Així doncs, durant la infantesa del poeta, la vida a Burjassot tenia un caràcter més aviat urbà o rural? Per què?
4. Actualment, Burjassot és una ciutat propera a València. Malgrat les transformacions modernes, la comarca de l'Horta de València conserva un paisatge molt característic, que Vicent Andrés Estellés va viure de petit. Busqueu imatges del paisatge de Burjassot i la seva comarca, i situeu-los a un mapa (http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl). (Dues fonts interessants per trobar imatges són la Hiperenciclopèdia i el programa Google Earth. Hiperenciclopèdia: Des de l'escriptori de l'edu365. http://www.edu365.cat/. Google Earth: http://earth.google.com/)
5. Quan Estellés tenia dotze anys, va esclatar la Guerra Civil espanyola. En la següent citació, ell mateix explica com va viure aquells anys. Llegiu-la i contesteu les qüestions que hi ha a continuació:
"–Hi ha una cosa que necessite dir-la, no perquè vaja bé en aquests moments que vivim a l'Estat espanyol, sinó que, per ser honest, he de dir que recorde especialment el 14 d'abril. Si vols, uns dies després; a Burjassot, foren uns dies frenètics, era un poble que es posava en marxa per fi, amb banderes, un poble que es llançava al carrer. Recorde que la meua mare em va dur, agafat de la mà, jo tenia aleshores sis o set anys, a la plaça del poble. La meua germana, que era més
petita, tenia uns mesos, la duia al braç. Recorde aquell 14 d'abril d'una manera fulgurant, una cosa bellíssima. Després, del 18 de juliol, exactament, no me'n recorde. Del 19, que fou un diumenge, sí. Uns llauradors havien deixat al meu pare que sembràs melons en un solc. El dia 19 va anar per tal de carregar-los i em va dur amb ell i, quan érem a la muntanya, es va parlar que els militars s'havien revoltat. Però res, una cosa vaga. D'aquell temps, recorde més cançons de Carlos Gardel... Després, en tornar de la muntanya, a la tarda, recorde un control que s'havia establert a l'entrada de Burjassot, un control de milicians, i llavors va començar un temps bellíssim, un temps per a mi memorable, ho guarde com una petita relíquia. El temps de la guerra fou per a mi un temps feliç a més no poder. La guerra, la vaig passar sencera al meu poble. Durant la guerra, vaig conèixer coses bellíssimes, coses que m'han acompanyat i coses que m'han desesperat de vegades. I contrastava amb el temps de la postguerra, ple de cauteles.
petita, tenia uns mesos, la duia al braç. Recorde aquell 14 d'abril d'una manera fulgurant, una cosa bellíssima. Després, del 18 de juliol, exactament, no me'n recorde. Del 19, que fou un diumenge, sí. Uns llauradors havien deixat al meu pare que sembràs melons en un solc. El dia 19 va anar per tal de carregar-los i em va dur amb ell i, quan érem a la muntanya, es va parlar que els militars s'havien revoltat. Però res, una cosa vaga. D'aquell temps, recorde més cançons de Carlos Gardel... Després, en tornar de la muntanya, a la tarda, recorde un control que s'havia establert a l'entrada de Burjassot, un control de milicians, i llavors va començar un temps bellíssim, un temps per a mi memorable, ho guarde com una petita relíquia. El temps de la guerra fou per a mi un temps feliç a més no poder. La guerra, la vaig passar sencera al meu poble. Durant la guerra, vaig conèixer coses bellíssimes, coses que m'han acompanyat i coses que m'han desesperat de vegades. I contrastava amb el temps de la postguerra, ple de cauteles.
Montserrat ROIG, Retrats i personatges
a) Quins fets històrics van produir-se exactament un 14 d'abril i un 18 de juliol? Indiqueu-ne l'any concret.
b) Quines diferències hi ha entre els records d'una i altra dates?
c) Qui era Carlos Gardel?
d) Com s'explica que es recordi més de les cançons de Carlos Gardel que del que va passar el 18 de juliol?
e) Penseu en l'edat que tenia Estellés aleshores i escriviu per què us sembla que la valoració que fa del temps de la guerra és tan positiva.
f) Expliqueu la diferència que ell mateix assenyala entre el temps de la guerra i el que va venir després.
b) Quines diferències hi ha entre els records d'una i altra dates?
c) Qui era Carlos Gardel?
d) Com s'explica que es recordi més de les cançons de Carlos Gardel que del que va passar el 18 de juliol?
e) Penseu en l'edat que tenia Estellés aleshores i escriviu per què us sembla que la valoració que fa del temps de la guerra és tan positiva.
f) Expliqueu la diferència que ell mateix assenyala entre el temps de la guerra i el que va venir després.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada